La Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, que abasteix més de 70.000 hectàrees agrícoles al pla de Lleida, inicia les restriccions del seu canal principal aquest dimarts 25 d’abril. La Casa Canal tanca aquest dimarts el canal principal. S’acaba, per tant, la campanya de reg. Es passarà dels 23 metres cúbics per segon a 12 i s’anirà reduint progressivament fins a arribar als 2 metres cúbics per segon, en una decisió dràstica i sense precedents en els 160 anys d’història de la infraestructura, que també dona servei a uns 77.000 habitants. Això es fa per mantenir vius els fruiters i per abastir d’aigua de boca les poblacions. És la primera vegada que es tanca el reg 5 mesos abans del que estava previst, i la situació obliga els pagesos a modificar el tipus de cultius que sembren. Per exemple, els blats i els ordis estan pràcticament perduts i no s’ha sembrat el panís. Si durant aquest maig no plou, a més a més, es podrien retallar les aportacions per aigua de boca. Es creu que amb la reserva actual s’arribaria a finals de setembre però després…

Mediambientalment, hi ha un indret que destaca per la situació a la qual podria arribar. És l’Estany d’Ivars i Vila-sana. Aquest estany és una de les zones humides amb més biodiversitat del país. Els experts consideren que conservar l’aigua als nivells actuals podria empitjorar-ne més la qualitat per un problema d’oxigenació. Fa 3 anys, durant l’any 2020, es va fer un buidatge preventiu fins a un nivell de penetració superior de l’oxigen de l’aire. No cal dir, que la mort de l’estany podria suposar una afectació nefasta de la fauna i la flora de l’entorn.

Què hauria de passar perquè canviïn les coses? Lògicament, ploure molt i fer-ho especialment a les capçaleres pirinenques de les Nogueres i el Segre. Els experts ens avisen que obrir el Canal novament en cas de recuperació evident de les reserves no tindria molt sentit, ja que el més important seria ja garantir la campanya de l’any vinent. El Pirineu té una pluviometria estival relativament elevada. Si aquesta tendència s’incrementés de forma significativa, seria un dels factors que podrien pal·liar aquesta situació. Però això és fer volar coloms fins que no arribin els mesos de juny, juliol i agost, trimestre una mica generós per excel·lència.

De cara a la tardor i inicis de l’hivern, les situacions que aporten més litres amb diferència són les del sud i sud-oest. Van associades a borrasques profundes situades a Galícia o gran part de la Meseta castellana sobretot. Aquestes són les situacions de grans pluges històriques com les del novembre del 1982, novembre del 1994 o ja les hivernals del 1995 i 1996. (Francesc Mauri | TV3 | @MeteoMauri / AMIC)