Vés al contingut

Els sacerdots sords que prediquen amb les mans

Ningú no ho entén millor que els sacerdots Christopher Klusman i Erik Pintar, perquè tots dos són sords. Tanmateix, cap dels dos considera la sordesa un obstacle per al seu sacerdocio; al contrari, la descriuen com una part de la vocació a la qual Déu els ha cridat.

M. Christopher Klusman: «De vegades les persones oients s’acosten i em pregunten si poden pregar perquè hi pugui sentir. Jo els dic: “No, pregueu perquè pugui ser un bon sacerdot. Això és tot”».

M. Erik Pintar: «Tota la meva vida he tingut un gran desig d’exercir una paternitat espiritual, però no sabia exactament què significava. Pensava que mai no podria arribar a fer-se realitat».

Els mossèns Erik i Christopher serveixen una comunitat que, sovint, no té capellà. Nou de cada deu persones sordes no s’identifiquen amb cap religió en particular, i la raó principal sol ser la manca d’accés: en molt poques diòcesis hi ha intèrprets de llengua de signes durant la missa o la possibilitat de participar en una celebració litúrgica en aquesta llengua.

Tots dos sacerdots afirmen que la Llengua de Signes Americana (ASL) és l’eix central del seu ministeri. Les confessions es fan cara a cara, i la mateixa litúrgia es desenvolupa mitjançant el moviment i l’expressió, seguint la cultura de la comunitat sorda…[…] (Natalia Dedinsky / romereports.com)


Descobriu-ne més des de LESCRONIQUES.COM

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari