Beatriz Lecumberri / elpais.com

Tenir una discapacitat auditiva en aquest territori palestí devastat implica danys psicològics, marginació o violència domèstica, alerta una organització que fa més de 30 anys que treballa per la inclusió.

La Misk va esperar més de 10 hores a ser rescatada d’entre les runes de casa seva després del bombardeig israelià que va matar tota la seva família. Va passar dos mesos en coma i, quan es va despertar, havia perdut l’audició. Per sempre. En més de 20 anys treballant com a audiòleg a Gaza, el metge palestí Ramadan Hussein ha atès milers de pacients, però des del 2023 hi ha casos que no el deixen dormir. Aquesta nena de vuit anys és un d’ells.

“La Misk es va recuperar, podia parlar, però s’havia quedat totalment sorda, la qual cosa dificultava molt la comunicació amb els parents que la cuidaven. Finalment, vam aconseguir un audiòfon. Mesos després, els seus familiars em van enviar un vídeo en què deia que jo li havia tornat la vida. No me la puc treure del pensament”, diu en una entrevista telefònica amb aquest diari des d’una clínica a la ciutat de Gaza.

Abans de l’octubre del 2023, quan Israel va començar a bombardejar de manera implacable aquest territori en resposta als atacs perpetrats pel moviment islamista palestí Hamàs, hi havia a la Franja unes 10.000 persones sordes. Des d’aleshores, unes 35.000 persones han desenvolupat una discapacitat auditiva total o parcial a causa de la intensitat de les explosions, les infeccions i la manca d’atenció mèdica, segons les dades recopilades per l’organització Atfaluna, que des dels anys noranta ofereix atenció i treballa per la inclusió de les persones sordes de la Franja.

“Algunes lesions seran temporals, però sense una intervenció immediata esdevenen irreversibles”, explica Fady Abed, director d’Atfaluna. El responsable estima, a més, que les xifres reals de persones que han patit aquesta discapacitat des del 2023 podrien ser encara més elevades, perquè no s’estan aconseguint establir diagnòstics en nens i nenes de fins a tres o quatre anys a causa de la manca de material apropiat fins fa uns mesos, quan van entrar alguns equips necessaris a Gaza i es van poder començar a fer proves a nadons…[…] (elpais.com)