El foc del País Valencià i els boscos

Un gran incendi forestal, anomenat GIF, ha afectat el País Valencià en la seva zona fronterera amb les comarques aragoneses de Terol. Quan escric aquest article són gairebé 5.000 Ha, s’informa de 4.700 Ha. Uns 55 km de perímetre.
Per posar-nos en situació des de Catalunya, el més gran d’aquest segle, va ser el de l’Empordà, el qual va cremar 14.000 Ha, després tenim el de la Ribera d’Ebre el 2019 amb 5.000 Ha, St. Llorenç Savall amb 4.500 Ha (5 morts) o el d’Horta de St. Joan amb 1.700 Ha i 5 bombers morts.
En aquests incendis, a banda de consideracions diverses o referències a les víctimes, el bosc sempre és protagonista un cop l’incendi s’acosta al final de la seva vida o ja a posteriori. I es converteix en protagonista amb frases com “el bosc està massa brut”, “és que no em deixaven tallar uns arbres” o “és que hem abandonat el bosc”.
Recordo sovint les brillants consideracions en aquest sentit del cap del GRAF de Bombers de la Generalitat, en Mar Castellnou. Una unitat, considerada arreu del món, com una de les millors de lluita contra els focs mediterranis, la qual va fer unes consideracions que van en el sentit de “hem abandonat el bosc”.
Importem una gran quantitat de productes agroalimentaris, al voltant del 60% de les nostres necessitats. Comprem els mobles i la fusta de boscos d’altres indrets d’Europa o del món. Negocis com la Serradora Boix de Puig-reig o Fustes Sebastià del Pallars Sobirà són petits oasis enmig del desert. I és que realment, fa 70 o 80 anys no es cremaven els boscos perquè gairebé no n’hi havia i l’ocupació humana de l’entorn forestal era mínima. Amb aquestes explicacions vull deixar clar que tampoc era normal que carboners, ramaders i pagesos deixessin la superfície forestal del país en tan sols el 15% de la superfície total de Catalunya. Ara és un 64%. D’aquest percentatge, el 35% correspon a massa arbrada.
El país i més el món mediterrani, necessita tot el suport des del punt de vista del sector primari. Gran part de l’economia del país gira al voltant del sector agroalimentari (el volum, només del sector porcí, representa l’equivalent a 5 fàbriques SEAT). Doncs aquest sector agroalimentari ha d’agafar més protagonisme dins de casa. Quan a la lleixa o prestatge d’una botiga o supermercat hi ha 2 productes semblants i un està produït al nostre entorn més pròxim, aquesta ha de ser la nostra prioritat si no hi ha diferències de preu que ens impedeixen segons quina tria. Fa poc, a xarxes posava l’exemple del carbó de barbacoa. Si fas servir el barat i provinent de fustes o boscos llunyans, i fins i tot tropicals, no acabaràs fent la carn amb poc carbó, ja que el seu poder calorífic i la seva duració és ben baix. Un bon carbó d’alzina, de bosc mediterrani, potser si costarà més diners, però amb una petita quantitat faràs una brasa sense problemes per la poca eficàcia del carbó. (Francesc Mauri | TV3 | @MeteoMauri / AMIC)