Vés al contingut

ECAS demana canvis estructurals per fer front a la cronificació de la pobresa

Un nou informe d’indicadors socials a Catalunya assenyala que la pandèmia ha tornat a castigar amb especial cruesa els col·lectius més vulnerables

5924
Unsplash

La covid-19 ha fet repuntar els índexs de pobresa a Catalunya. La cruesa de l’impacte de la pandèmia es fa palesa en l’increment sobtat de la bretxa de pobresa, que determina com són de pobres les persones que estan en situació de pobresa. Aquest indicador ha passat del 25,5% al 37,9% en un any. Així ho ha evidenciat ECAS en la presentació de l’informe ‘L’impacte social de la pandèmia a Catalunya: sobreviu l’economia, pateix la ciutadania’, aquest dilluns a Barcelona.

L’informe INSOCAT, d’Indicadors socials a Catalunya en relació amb el context estatal i europeu, també ha posat de manifest que un 26,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió, 2,7 punts més que el 2019.

A més, pràcticament s’han doblat les llars amb baixa intensitat de treball (9,8% el 2020 vs. 5,6% el 2019) i la privació material severa (6,2% vs. 3,1%). El director de la Fundació SER.GI, Lluís Puigdemont, ha denunciat que “la realitat és pitjor del que mostren les xifres, és més punyent, i les entitats ho vivim en primera línia”.

L’increment de la taxa AROPE ha afectat amb especial cruesa les dones (per qui s’ha incrementat 2,7 punts) i les persones joves (un 35,9% estan en risc de pobresa o exclusió), amb nacionalitat estrangera (8 més, arribant al 61,6%) o amb nivells formatius baixos. “Quan parlem de pobresa, parlem d’una situació multifactorial, no n’hem de parlar per separat, sinó que s’ha d’analitzar a través de la suma de tots els factors”, ha explicat Ferran Busquets, vocal de pobresa d’ECAS.

L’informe analitza també els indicadors de pobresa i econòmics de la darrera dècada, en què la taxa AROPE no ha baixat del 22,5% mentre que el PIB ha tornat a créixer després de la crisi de 2008.

La situació econòmica es recupera mentre que la ciutadania no ho fa

Els elevats índexs de pobresa no responen a una situació conjuntural, sinó a una situació estructural: el model socioeconòmic no és capaç de reduir-los. De manera constant, un de cada cinc catalans viu en risc de pobresa o exclusió a Catalunya, fent manifesta la cronificació d’aquesta situació. “Veiem amb preocupació una certa acceptació, normalització i resignació respecte a aquests nivells de pobresa i exclusió totalment inacceptables”, ha lamentat Puigdemont.

Aquesta divergència fa palesa la feblesa del model de protecció social i les entitats denuncien el desequilibri pressupostari en la inversió social entre salut (26,6% sobre el total dels pressupostos de la Generalitat per 2022), educació (18,8%) i drets socials (protecció i promoció social i habitatge i territori, amb un 9,9% en conjunt). El total de la inversió social, a més, amb prou feines es recupera després de la crisi de 2008 i suposa un percentatge del pressupost molt menor del que representava abans.

Canvi de paradigma

ECAS denuncia que des de la primera línia d’atenció la situació és pitjor del que mostren les xifres, i que no es pot resoldre amb mesures conjunturals un problema estructural. “Les respostes polítiques continuen funcionant amb la lògica de l’emergència temporal quan les xifres mostren un problema crònic”, denuncia l’informe, que també constata que el model és incapaç de transformar el creixement econòmic en millores de les condicions de vida.

Les dades mostren situacions arrelades al fons de l’estructura socioeconòmica i, per tant, ECAS reclama un canvi de paradigma que s’ha de vertebrar a partir de la Renda Bàsica Universal. Mercè Darnell, cap del programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Diocesana de Barcelona, ha recordat que “totes les persones són febles i vulnerables davant les circumstàncies de la vida” i que, per tant, “els recursos no han de ser només per persones en situació d’exclusió, si és així deixem sempre col·lectius fora”.

En aquest sentit, ha demanat que “el pla pilot de Renda Bàsica Universal a Catalunya sigui un punt d’inflexió”. Alhora, i mentre no s’implementi, les entitats urgeixen l’administració catalana i espanyola a millorar les prestacions existents, harmonitzant la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital, que en tots dos casos han arribat a menys d’un 10% de la població a la qual es dirigien. (social.cat / AMIC)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: