Vés al contingut

Buscar feina: la principal raó per traslladar-se a Barcelona de les persones que ara viuen al carrer

El 61% de les persones que viuen al ras han començat a viure-hi estant ja a la capital catalana

5860
Arrels Fundació

On van tenir la seva última llar les persones que viuen al carrer a Barcelona? En quins municipis vivien abans d’arribar a la ciutat i perquè es van traslladar? “No compartim quan es diu que les persones es mouen a la ciutat per l’efecte crida dels serveis socials, perquè la majoria d’aquestes persones venen per buscar feina”, diu el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets. L’entitat ha fet una enquesta per saber quina és la trajectòria de les persones que dormen al ras.

Concretament, la nit del 26 de novembre de 2020 Arrels va enquestar 367 persones que vivien al carrer, en un context de toc de queda a causa de la pandèmia per la Covid-19. Les respostes les han recollit a l’informe ‘Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar en temps de pandèmia’.

L’estudi destaca que tres de cada quatre persones venien d’altres ciutats abans de viure a Barcelona i més de la meitat d’aquestes persones va venir per buscar feina. A més, el 61% de les persones que en el seu moment van arribar des d’un altre municipi, han començat a viure a la intempèrie a la capital.

D’on vénen les persones que viuen al carrer a Barcelona?

Com passa a moltes grans ciutats, a Barcelona viuen persones que han viscut a la capital catalana i moltes altres que en algun moment de la seva vida van migrar; amb les persones que viuen al carrer això també passa. De les 367 persones que l’entitat va entrevistar, el 13% va explicar que sempre ha viscut a la capital catalana.

Tres de cada quatre persones, en canvi, han viscut amb anterioritat a altres localitats. Concretament, el 20% d’aquestes persones venien de municipis catalans, el 22% de diferents llocs de l’Estat espanyol, i el 34% d’altres països.

Només el 5% de les persones han explicat que abans vivien en algun municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona, sobretot a Santa Coloma de Gramenet i a L’Hospitalet de Llobregat. En tots aquests municipis on vivien anteriorment, la majoria de les persones tenia un allotjament. Així, encara que el motiu principal per traslladar-se a la gran ciutat fos la cerca de feina, les persones amb qui ha parlat Arrels expressen voler assolir una millor qualitat de vida, en un 25% dels casos, i retrobar-se amb familiars i amistats en un 18%.

També destaca el fet que quatre de cada deu persones que han arribat a Barcelona diuen haver-ho decidit elles mateixes, i dos de cada deu per recomanació de familiars o amistats. Només un 1% de les persones han marxat del municipi on vivien i han arribat a Barcelona per recomanació dels serveis socials.

Quant temps fa que les persones viuen al carrer a Barcelona?

Segons ha explicat Busquets aquest dijous, van detectar una particularitat respecte a anys anteriors. “Vam trobar menys persones que feia poc temps que vivien al carrer i sí més persones en una situació més cronificada”. En conseqüència, el temps mitjà d’estada al carrer ha augmentat fins als cinc anys i sis mesos (l’any 2019 era de tres anys i cinc mesos).

A més, aquestes persones porten, de mitjana, dos anys i quatre mesos sense dormir en cap altre equipament, ja sigui alberg, pensió, habitatge ocupat, casa de familiars o d’amics o altres.

“La situació administrativa és vital”

Segons l’advocada d’Arrels Fundació, Esther Meya, la situació administrativa és vital per accedir i assolir els seus drets més bàsics; drets de salut, socials, etc. i moltes d’aquestes persones “no tenen, ni tan sols, com acreditar-se”.

Però, què necessiten les persones migrades per accedir als seus drets? “D’entrada, el certificat de ciutadania de la UE o permís de residència”, assegura Meya.

A més, l’advocada corrobora que a Barcelona les persones es poden empadronar sense tenir un domicili fix. “Alguns ajuntaments són més estrictes, Barcelona no”. El 23% de les persones entrevistades tenen nacionalitat espanyola, només el 27% té o diu tenir el certificat UE i només l’11% té permís de treball. “Malauradament, són percentatges molt baixos”, lamenta l’advocada.

L’enquesta també explica que el 47% de les persones entrevistades manifesten tenir padró. En canvi, el 31% diuen no estar empadronades perquè, en el 15% dels casos no tenen informació, al 45% de les persones els falta la documentació prèvia i el 3% reben la negativa del municipi a empadronar-los.

“La majoria de vegades es necessita cita prèvia per accedir a aquest tipus de tràmits, necessiten una entitat que els faci l’acompanyament”, apunta Meya.


Busquets reconeix que l’administració s’ha de “posar les piles” per ajudar que les persones no dormin al carrer i llença algunes recomanacions com són: obrir espais petits a cada barri, habilitar més espais diürns on les persones puguin descansar durant el dia i sentir-se protegides, impulsar mecanismes de prevenció perquè ningú perdi casa seva i simplificar els tràmits per obtenir la documentació bàsica i, d’aquesta manera, “permetre que les persones que viuen al carrer accedeixin a drets com anar al metge amb la targeta sanitària, buscar feina o demanar ajuts socials”. (social.cat / AMIC)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: