MyHeritage és una companyia israeliana que ofereix un servei d’anàlisi de l’ADN la comesa del qual és tant conèixer el nostre origen genètic (per exemple, en el meu cas, sé gràcies a ells que tinc un 96,2% d’ibèric, un 2,4% de celta, i un 1,4% de nòrdic) com trobar parents perduts o altres més o menys llunyans que desconeixíem. Tota aquesta informació s’acaba gestionant a través d’un servei en línia que acaba actuant com una sort de xarxa social de contactes motivats per la genètica comuna.

Aprofitant la mateixa tecnologia que s’utilitza per a la realització de deep fakes, MyHeritage llançava fa unes setmanes un nou i curiós servei que permet realitzar breus animacions de rostres fotografiats, sota el nom de Deep Nostàlgia.

El que fa bàsicament aquest servei (per a utilitzar-ho, cal obrir compte en MyHeritage) és partir d’una foto fixa en algun format estàndard com JPEG (que ha d’estar en alta resolució) i, emprant aquesta tecnologia, generar un vídeo breu que mostra aquest rostre realitzant expressions, com a somriures, mirades, i lleugers moviments amb el cap als costats.

L’aplicació solament és vàlida per a l’animació de rostres, no funciona animant el cos sencer (de fet, reconeix i retalla de manera automàtica el rostre a partir d’una foto de cos sencer), i tampoc pot treballar amb més d’un rostre en la mateixa imatge.

Però aquest sistema no solament treballa amb fotos: quadres i fins a dibuixos al llapis poden ser reconeguts com a rostres i animats com si corresponguessin a persones reals. Bon exemple d’això són algunes animacions de la Mona Lisa realitzades per usuaris que corren per les xarxes socials.

Polèmica a la vista

El resultat que ofereix és realment bo (provin-lo amb una foto d’algú conegut, o bé amb alguna de vostès mateixos per a comprovar-ho), i la idea de la companyia és la d’animar les fotos antigues de familiars.

Malgrat que pot semblar una bona idea, la iniciativa ha dividit a l’opinió pública entre els qui es mostren encantats, i aquells que ho critiquen perquè els resultats queden ‘rars’, ja que permet animar fotos de sers estimats que fa temps que van morir.

És suficient amb fer-se un volt per Twitter per a constatar la polarització que ha provocat aquest nou servei.

Un usuari (no he pogut trobar el tuit en el qual el vaig llegir) exposava molt resumidament la qüestió: “mostra-li a la teva àvia una foto del teu avi movent-se, i veuràs què ‘patatús’ li dóna”. (Tecnonews / AMIC)