Vés al contingut

La ‘guerra’ de la benzina a la catalana

Les grans multinacionals com Repsol estan monopolitzant cada vegada més el sector de les estacions de servei

La 'guerra' de la benzina a la catalana. (AMIC)

Una nova estació de servei s’ha instal·lat a Sant Cugat del Vallès. I ho fa rebentant preus, amb la gasolina 95 per sota dels 0,98 euros el litre i el litre de gasoil per menys de 0,88. Algunes benzineres del voltant es veuen obligades a rebaixar les tarifes si volen mantenir la clientela. És la guerra de les benzineres, que va esclatar especialment amb la proliferació de les estacions low cost a partir del 2012. Són cèntims de diferència, però que al llarg de l’any poden suposar estalvis de desenes d’euros pels conductors. Però, les benzineres tenen marge per oferir aquests preus? Quin objectiu persegueixen? Com poden competir les petites estacions de servei amb les grans cadenes com Repsol o Cepsa?

“El que busquen és tenir molt volum amb un marge molt baix. Als preus que ho estan venent, bàsicament no tenen benefici”, explica Sergi Gustà, gerent i administrador de Petrogustà, que ho veu com una estratègia de màrqueting per donar-se a conèixer i captar nous clients.

Campanya de màrqueting

Com a exemple, explica que ells compren un litre de benzina 95 (el preu varia segons el dia) a 0,8191 sense IVA. Si la benzina es ven a 0,979, el benefici per l’estació seria de 0,01 euros per litre. Tot i que la clau d’aquestes benzineres és vendre un gran volum de benzina, el marge és pírric. Com es pot mantenir doncs?

Sergi Gustà: “Tenen una estructura molt més gran i juguen amb l’economia d’escala”

Hi ha les estacions low cost, que redueixen costos eliminant el personal, ubicant-se en zones més barates i en espais petits. D’altra banda, poden ser benzineres de grans cadenes, com Repsol, Galp o Cepsa. “Tenen una estructura molt més gran i juguen amb l’economia d’escala”, apunta Gustà. És a dir, compren molt més carburant i els pot sortir més barat i, alhora, poden obtenir preus molt més baixos en manteniment, neteja…

Un monopoli?

Sigui com sigui, les benzineres familiars o de petits propietaris ho tenen complicat per competir-hi. I això està comportant que les grans multinacionals cada vegada estiguin més presents. Segons Manuel Amado, president de l’Associació Provincial d’Estacions de Servei de Barcelona (APES), de les 11.000 estacions de servei que hi ha a l’Estat espanyol, unes 6.000 són de Repsol i Cepsa en controla al voltant de 3.000.

“Des de 1991 que vaig avisant que el futur de les estacions de servei pintava malament i així ha sigut. Cada dia, les multinacionals es van quedant les benzineres que funcionen”, afegeix Amado. El 1991 va ser quan es va liberalitzar el sector i en pocs anys es van passar de menys de 4.000 benzineres a l’Estat a més de 13.000. El pastís s’ha repartit i els beneficis s’han reduït.

Amado: “Com poden mantenir el marge de benefici i pagar el personal?”

Però el control de les benzineres no és l’únic amb què s’han quedat les multinacionals. Manuel Amado explica com el negoci de venda directe, aquell destinat a l’agricultura, maquinària o grans flotes; ja el fan directament les grans cadenes. “Les grans companyies els posen fins i tot un dipòsit gratuït a canvi que els comprin el carburant, a un preu més econòmic”, recalca.

Tot plegat deixa les benzineres particulars en una situació difícil, afegeix Amado: “Com poden mantenir el marge de benefici i pagar el personal?”. Així, les benzineres amb més benefici se les queden les multinacionals i les que van malament, acaben tancant. Segons Amado, en els últims mesos n’han tancat unes 2.000 a l’Estat.

Les Low cost

Com ha passat en sector com l’aviació, en el món de la benzina també han aterrat les low cost. Cap al 2012, el Govern espanyol va liberalitzar encara més el sector i van permetre la seva implantació. “El que fan és reduir costos, sobretot de personal, amb benzineres de prepagament. Guanyen molt amb el volum”, destaca Sergi Gustà. Això també va fer mal al sector, que es va haver d’adaptar: “Es van reduir marges per fidelitzar clients i ajustar preus”.

El president d’APES es mostra molt crític amb la permissivitat amb les estacions low cost: “Són estacions desassistides”. Explica que en una benzinera hi pot haver riscos i no entén com es permet que hi hagi estacions sense personal.

És la mateixa benzina?

Un dubte que sorgeix als consumidors és si la benzina d’una low cost és de pitjor qualitat. Però la realitat és que la benzina base és la mateixa en qualsevol estació de servei. El gerent de Petrogustà explica que la benzina es compra al Port de Barcelona, on arriben els petroliers de les grans marques (Repsol, Cepsa…). I la gasolina, sigui quina sigui, es barreja després de passar els controls de qualitat. És a dir, que la benzina no és Repsol o Cepsa, sinó una barreja.

El que sí que canvia, apunta Manuel Amado, són els additius que cada empresa li afegeix. En aquest cas, la diferència entre les benzineres low cost i la resta sí que es nota.

Amado: “El futur és de les multinacionals”

“El futur és de les multinacionals”, sentencia Manuel Amado. “Hi ha un cert control del sector per part de les grans empreses energètiques”, apunta Alexis Berg-Rodríguez, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Política de la UOC, que afegeix que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència és la que ha d’evitar les pràctiques de monopoli.

Però amb tot, encara hi ha benzineres de particulars que sobreviuen en aquest sector, sense abocar-se al low cost ni vendre’s a les grans companyies. És el cas de Petrogustà i Sergi Gustà n’explica els motius: “No et cases amb ningú i ets lliure. Tens una mica més de marge perquè no estàs lligat a una gran empresa i pots decidir on comprar per trobar el millor preu”.

Tot i això és difícil competir i les claus, apunta, són fidelitzar els clients i oferir un tracte personal i proper.

El preu de la benzina

Una qüestió que sovint genera dubtes entre la població és com evoluciona el preu de la benzina. Per Berg-Rodríguez al final és una qüestió de l’oferta i la demanda a escala global, és a dir de la benzina que es consumeix i de la disponibilitat del petroli, la matèria primera.

Durant els mesos de confinament sorprenia a tothom algunes informacions que apuntaven que fins i tot en alguns pous petrolífers, el preu de la matèria era negatiu: és a dir, qui s’emportava el cru, rebia diners. Un dels motius, explica el professor de la UOC, és que el planeta estava paralitzat i no hi havia demanda.

A més, cal tenir en compte que la benzina que es consumeix en un punt determinat a l’abril, s’ha comprat mesos enrere. “Es compra a futur. Això fa que el producte que estàs consumint, encara que el preu de la matèria primera s’hagi desplomat, mantingui el preu”, destaca Berg-Rodríguez. (Bernat Bella / AMIC)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: