Aquest dimarts 3 de juny, la plaça de l’Ajuntament de Terrassa ha estat escenari d’una concentració vibrant, plena de mans alçades i veus visuals, per celebrar i reivindicar el Dia de la Llengua de Signes Catalana (LSC). La convocatòria ha estat impulsada per dues entitats referents de la ciutat: l’Associació de Persones Sordes de Terrassa (APESOTE) i la Associació de Premsa de la Comunitat Sorda (lescroniques.com).

La presidenta d’APESOTE, Hala Triki, i la presidenta i activista de lescroniques.com, Raquel Barandiarán, han estat les encarregades de llegir el manifest conjunt, signat per diverses persones i col·lectius sords, familiars i aliats. Amb rotunditat i emoció, han denunciat la invisibilització constant que pateix la LSC i han reclamat drets, reconeixement i dignitat per a la comunitat sorda catalana.

“Avui no commemorem només una llengua. Avui, reivindiquem un dret humà, una llengua viva, sovint ignorada: la LSC, que és patrimoni, cultura i resistència”, afirmava el manifest.

El text ha criticat amb fermesa la persistència de termes discriminatoris com “sordmut”, ha exigit una educació amb referents sords i intèrprets i ha expressat la indignació per l’eliminació de la llengua de signes catalana del Pacte Nacional per la Llengua.

Les dues portaveus han recordat que la LSC no és un simple recurs, sinó una llengua completa, rica i essencial per a la identitat i la inclusió. També han denunciat la manca d’intèrprets en àmbits com la sanitat, l’educació, la cultura i la justícia, i han insistit que calen canvis estructurals i legislatius immediats per garantir una accessibilitat real.

Durant l’acte, s’ha anunciat també la publicació d’un text reivindicatiu a VilaWeb, que posa en evidència la manca de polítiques públiques eficients per protegir la LSC i la discriminació estructural que pateix la comunitat sorda a Catalunya.

“La nostra presència no és un favor: és un dret”, han afirmat amb contundència per tancar el manifest, que ha estat rebut amb aplaudiments silenciosos —amb mans en moviment— per part dels assistents.

Amb aquesta acció, Terrassa reafirma el seu paper com a ciutat compromesa amb els drets lingüístics i culturals de la seva ciutadania, i la comunitat sorda recorda que la seva lluita és viva, valenta i cada vegada més visible. (lescroniques.com)