Vés al contingut

Ciberassetjament LGBTI-fòbic, la cara més trista de les xarxes socials

6220

Els joves i adolescents que pertanyen al col·lectiu LGBTI han trobat en Internet un espai on poder expressar-se i relacionar-se amb altres persones amb la mateixa orientació sexual i identificació de gènere. Les plataformes digitals en nombrosos casos han suposat un suport i punt de contacte amb associacions en les quals demanar ajuda i crear vincles. No obstant això, aquest col·lectiu està més exposat a ser agredit de manera sexual, a més el 40% pateix ciberassetjament per la seva orientació sexual. Cosa que significa que 1 de cada 4 adolescents del col·lectiu LGBTI va ser víctima a la xarxa per raons de gènere.

“Diversos estudis demostren que aquest tipus d’assetjament a la xarxa que, a més, normalment es produeix de manera anònima i amb més freqüències a col·lectius i minories, produeixen greus conseqüències en l’autoestima i la salut mental dels més joves”, assegura Hervé Lambert Global Consumer Operations Manager de Panda Security. No obstant això, moltes vegades aquest tipus de ciberassetjament es produeix de forma totalment identificada, quan els adolescents utilitzen els seus propis canals de WhatsApp o Instagram per a insultar i vexar a companys de classe. “És imprescindible continuar formant des de la infància sobre els greus delictes que es poden cometre, sigui de manera anònima o identificada, no només per les seqüeles que es pot deixar en les víctimes, també per les represàlies legals que rebran els assetjadors”, afegeix Hervé Lambert.


Tipus més freqüents de ciberamences cap al col·lectiu LGTBI

– Sextorsió: com hem vist en diferents articles, les xarxes socials han contribuït considerablement a la socialització entre la societat, però també a convertir-se en el refugi de molts ciberdelinqüents. A través d’apps per a lligar i xarxes socials s’acostumen a articular casos de ciberassetjament on s’exigeix a la víctima el lliurament d’una quantitat monetària o favors, a canvi que no exposin contingut íntim al públic.

– Ciberassetjament LGBTI-fòbic: l’amenaça més freqüent i especialment nociva per als més joves. Les xarxes socials estan repletes de menors, on s’enfronten a situacions que no poden encarar. “L’assetjament que afecta en els esbarjos passa a una dimensió factorial quan es duu a terme a través d’Internet, podent arribar a convertir-se en un autèntic calvari per a la víctima. En aquest sentit, i més tractant-se de menors, hi ha moltes llacunes legals sobre com regular l’ús i entrada dels més joves al món digital. La millor opció és optar per una bona educació i conscienciació del que passa en la xarxa”, comenta Lambert.

Un dels aspectes més difícils per a combatre el ciberassetjament és que les víctimes gairebé no ho denuncien o no troben el mecanisme per a fer-ho, “no hi ha cap llei que els protegeixi i en una xarxa social, com Twitter, és molt difícil que s’atenguin tantes peticions i es bloquegin tants perfils denunciats. Una vegada el mal està fet, no hauria de bastar només amb bloquejar l’accés en aquesta xarxa, perquè el cibercriminal descobrirà una altra plataforma en la qual fer-ho. La labor transcendeix més a la conscienciació, no només en Internet, sinó al carrer. Al cap i a la fi, Internet no deixa de ser un reflex d’aquesta societat”, finalitza Lambert. Un informe d’UNICEF assenyalava que el 43% dels joves LGTB havien tingut idees suïcides.

– Suplantació de la identitat digital o fraping: suceeix quan es crea un perfil fals amb la identitat d’una persona LGBTI per a fer-se amb el seu compte d’una xarxa social i penjar contingut que la humiliï públicament o publiqui informació personal, fotografies compromeses o exposi la seva orientació sexual sense el seu consentiment. La revelació de l’orientació sexual sense el coneixement de la persona és un delicte qualificat com a outing, i en alguns casos pot ser considerat un delicte d’odi la ideació del qual tingui les seves arrels en un caràcter lesiu cap a la víctima.

– Wokefishing: és una tècnica utilitzada per cibercriminals que es fan passar en xarxes socials per perfils progressistes, de suport al col·lectiu LGBTI o al moviment feminista, per a després perpetrar el seu delicte d’odi, abusos o robatoris. En alguns casos, s’ha arribat a atacar físicament a la víctima i gravar l’esdevingut per posteriorment, difondre-ho en la xarxa, la qual cosa es coneix com a happy slapping.

– Assetjament laboral o assetjament psicològic: no només es produeix en els espais físics de treball, sinó també en els virtuals. Pot produir-se una acció de fustigació continuada a la víctima a través de grups de WhatsApp entre companys de treball.

Què fer davant una situació de ciberassetjament a la comunitat LGTBI?

1. Existeixen diverses associacions de col·lectiu LGBTI com el COGAM que poden assessorar-te sobre com dur a terme la denúncia, així com aporten suport psicològic i d’acompanyament.


2. Recopilar el màxim de proves que es tingui a l’abast i acudir davant les autoritats per a interposar una denúncia.


3. Intentar denunciar també aquest ciberassetjament en les mateixes xarxes socials o plataformes digitals perquè bloquegin a l’assetjador.


4. En la mesura que sigui possible desconfiar de tot perfil que no es pugui verificar a través de cercadors d’Internet o que faci promeses que sonin impossibles i no cedir mai davant cap mena d’extorsió o manipulació.


5. Protegir la intimitat i esfera privada el màxim possible, com més sàpiguen de la teva identitat digital, major informació tindran per a poder amenaçar i cometre un delicte.


6. Canvia sovint les teves contrasenyes de xarxes socials per a evitar el robatori dels teus perfils digitals.

(Tecnonews | @TecnoNewsInfo / AMIC)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: