Vés al contingut

Els desnonaments, crònica d’una lluita interminable

Després del primer estat d’alarma, una onada de desnonaments encoberts ha ressorgit a Barcelona

5626

La crisi del coronavirus ha ensenyat la seva cara més ferotge vers l’economia de gairebé tots els països, però també les seves societats. El poble, els ciutadans a peu de carrer són qui estan patint més aquesta pandèmia. La Covid-19 ha creat problemes que mai havíem vist, però també s’ha fet ressò de tots aquells problemes que ja existien i que han empitjorat durant l’estat d’alarma. Un d’ells, els desnonaments. Crònica d’una lluita interminable. 

Tornem al passat per a mirar-nos la situació amb perspectiva. Segons l’Observatori DESC, entre el 2008 i el 2017, unes 95.000 persones van ser desnonades a Catalunya. A més, el 2019, la PAH Barcelona va fer públic un comunicat on denunciaven que es desnonaven unes 49 persones al dia, unes xifres alarmants que havien recollit entre el juliol i el setembre d’aquell mateix any. No és doncs cap sorpresa que els desnonaments siguin un dels problemes més habituals entre famílies vulnerables.

Des que els desnonaments s’han convertit en una pràctica diària han aparegut a Catalunya tres decrets llei per intentar arreglar la situació, un el 2015, una ampliació el 2019 i l’últim, durant l’estat d’alarma d’aquest 2020. “A Catalunya som pioners en construir lleis per a protegir a aquestes famílies vulnerables”, ha explicat Júlia Nueno, portaveu del Sindicat de Llogaters.

Nueno: “A Catalunya som pioners en construir lleis per a protegir aquestes famílies vulnerables”

Aquest últim decret llei demanava aturar els desnonaments durant l’estat d’alarma, ja que es considerava que a causa de la situació especial que estàvem vivint, era d’esperar que moltes famílies haguessin de deixar de pagar els seus lloguers, i no per això havien de ser desnonades.

“Aquesta llei, tot i parar els desnonaments, no és més que una tireta. Necessitem una solució permanent”, ha explicat Santi Mas de Xaxas, portaveu de PAH Barcelona. Mas de Xaxas ha criticat sobretot que la llei protegís només a aquelles famílies que estaven en estat de vulnerabilitat per culpa de la pandèmia. “I les famílies que ja eren vulnerables? El coronavirus tampoc ha fet que la seva situació millori”, ha descrit.

La crisi dels mesos de setembre i octubre

Malgrat la gestió insuficient que les associacions d’habitatge creuen que el Govern ha fet, cal destacar que durant el primer estat d’alarma, els desnonaments es van aturar. “Això va ser possible perquè l’òrgan judicial, es va aturar a causa de la pandèmia, sense sentència no hi ha desnonament”, ha explicat la portaveu del Sindicat de Llogaters.

En aquest sentit, els desnonaments que van quedar aturats es van tornar a posar en marxa un cop finalitzat el primer estat d’alarma. L’allau de desnonaments entre el setembre i l’octubre a la ciutat de Barcelona va fer que les associacions d’habitatge es posessin les mans al cap. “Crec que van ser prop dels 800 els desnonaments que es van produir aquells mesos”, ha remarcat Nueno.

A part, un dels grans canvis va ser la presència policial en aquells desnonaments. “Crec que el protocol ha canviat i, encara que el Govern no ho digui, l’experiència parla per si sola”, ha descrit el portaveu de PAH Barcelona. Ell mateix ha explicat que ha viscut moments tensos on la policia que es presentava davant de les portes d’un desallotjament demanava la identificació d’aquells que s’hi estaven oposant o fins i tot havien arribat a posar multes. “Recordo un cas on s’havien de desnonar a quatre famílies amb menors en un edifici i s’hi van presentar 10 furgons de la policia”, ha expressat la portaveu del Sindicat de Llogaters. “Un ambient molt violent i terrible per a aquestes famílies”, ha afegit.

L’altra cara de la moneda

Els altres grans protagonistes d’aquesta crisi en l’habitatge són els grans tenidors i els fons voltor. Ells proporcionen l’altra cara de la moneda, “l’oponent” al qual cal vèncer per a assolir el que les associacions d’habitatge demanen. Actualment, es demana que si el pis que s’ha de desnonar pertany a un fons voltor o a un gran tenidor la família ha de poder tenir un lloguer social assegurat. “Quan nosaltres ens posem davant la porta d’un domicili per què no els desnonin és l’última alternativa”, ha dit Júlia Nueno. I és que molts d’aquests desnonaments no tenen alternativa, no hi ha un lloguer social esperant-los i les famílies es veuen al carrer.

Nueno: “Quan nosaltres ens posem davant la porta d’un domicili perquè no els desnonin és l’última alternativa”

També cal explicar que moltes de les famílies desnonades reben el que es diu una “data oberta” per al seu desnonament. Això significa que no els diuen un dia exacte de quan hauran de deixar els seus habitatges sinó que els hi donen diversos dies i un d’aquests serà el dia que la policia els anirà a desallotjar: “Hem reivindicat aquestes males praxis una i una altra vegada, ja que estan fora del marc legal”, ha explicat Nueno.

El portaveu de PAH Barcelona ha volgut explicar que l’estat paga els mesos de lloguer atraçats a aquests grans tenidors i fons voltor per tal de purgar el deute. “Mentre els fons voltor reben compensacions monetàries per aquells mesos que la família no ha pogut pagar el lloguer, altres sectors estan patint totalment la crisi de la pandèmia”, ha explicat Santi Mas de Xaxas.

El recurs davant del Tribunal Constitucional

La moratòria i el cessament dels desnonaments mentre duri l’estat d’alarma té data de caducitat. El Partit Popular de Catalunya ja ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional per tal d’eliminar aquestes lleis i fer-les menys severes, és a dir, que la vulnerabilitat de la qual parlen les lleis no s’apliqui a tants casos com s’aplica ara. “Necessitem que aquest decret llei es blindi i s’estengui per a tot Espanya, només així aconseguirem parar el recurs”, ha demanat Júlia Nueno.

Des de PAH Barcelona, tal com ha explicat el portaveu Santi Mas de Xaxas, treballen per què no només s’aturi el recurs presentat pel PP, sinó per endurir aquestes lleis i que englobin a tantes persones en casos de vulnerabilitat com sigui possible, sigui per culpa de la pandèmia o no: “Si no trobem una solució, a finals de maig ens trobarem en la mateixa situació que vam patir al setembre i l’octubre de 2020, novament amb una onada de desnonaments”. (viaempresa.cat / AMIC)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: