Vés al contingut

Josué Fernández, el saragossà que escolta a través dels ulls: “No som gent rara, som sords… i què?”

Marta Peláez González / elperiodicodearagon.com

7277
Miguel Ángel Gracia / elperiodicodearagon.com

Hi ha mans que expliquen històries i veus que deixen més ressò que d’altres. Aquest és el cas de Josué Fernández Vázquez, Josu per als seus més propers. Va ser al voltant dels 4 anys quan els seus pares, Jesús i Marta, tots dos oients, van notar que alguna cosa no anava bé. Si el cridaven de lluny o d’esquena no feia cas, però si li demanaven alguna cosa de cara, entenia perfectament l’ordre. “O és desobedient o és sord”, van dir els metges.

Mentrestant, en Josué creixia llegint els llavis i, segons assegura, “fent veure que era oient”, ja que, gràcies a un gran treball de logopèdia, sempre s’ha expressat oralment amb la paraula. Aquesta circumstància desmunta i desterra de viva veu el terme “sordmut” per referir-se a les persones no oients. El cert és que la genètica va imperar per sobre de tot, perquè el seu avi també mancava d’aquest sentit.

La casa d’en Josué, al bell mig de Saragossa, l’omplen les fotos que té penjades a banda i banda del saló de quan era petit, a més dels miols i les carícies de la seva gata Mora, que salta quan sona el timbre perquè surti al balcó i entén la llengua de signes. Segons assegura, el seu diagnòstic d’hipoacúsia, igual que el seu despertar a nivell psicològic, han estat tardans…[…] (elperiodicodearagon.com)


Descobriu-ne més des de LESCRONIQUES.COM

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.