Ser sorda és part de la meva identitat, necessito compartir aquests moments amb els meus iguals
Pablo Campano / diariovasco.com

La Victoria relata a aquest diari que “aquest no és el primer campament al qual assisteixo; ja vaig estar en el primer i va ser una experiència súper positiva en la qual vaig fer molts amics. De fet, també vaig poder participar en un campament europeu a Suïssa, que em va fer més vertigen al principi però va acabar sent una experiència fantàstica. Aquí serà tot més fàcil i tinc moltes ganes. Quan he arribat he sentit molta il·lusió perquè necessito compartir aquests moments amb els meus iguals i hi haurà molta gent per conèixer. A casa meva parlo llengua de signes amb els meus pares i aquí podré fer-ho també”. L’Ibai també admet que “estic una mica nerviós, és el meu primer campament i, encara que sigui de Guipúscoa, no conec a tothom, així que serà una oportunitat per fer amics”.
Quant a la seva relació amb els companys del col·legi, l’Ibai assegura que “és difícil perquè la majoria dels nens de la meva classe són oients; només hi ha un altre nen sord i no es comunica molt bé en llengua de signes. Gràcies al meu implant coclear puc comunicar-me amb ells sense problema, però m’agradaria dir a tothom que la llengua de signes és molt rica i permet expressar-se perfectament a qualsevol, no només a nosaltres”. Per la seva banda, la Victoria diu sentir-se “molt bé sense implant, em comunico amb els meus amics per llengua de signes i això és part de la meva identitat”…[…] (diariovasco.com)
Descobriu-ne més des de LESCRONIQUES.COM
Subscribe to get the latest posts sent to your email.















