La Gran Fredorada de 1985 és recordada a la memòria popular per la nevada, a molts indrets de Catalunya, durant la cavalcada de Reis i es coneix també amb el nom de rebenta-canonades perquè la congelació de l’aigua a les canonades va causar el trencament de les mateixes a moltes llars del país, comportant fins i tot el tall de subministrament. Aquest gener n’ha fet quaranta anys. L’electricitat també va fallar i es van produir talls de subministrament elèctric produïts pels freqüents incendis de transformadors. La causa, equips envellits i gran demanda de consum derivada del fred intens. A la Catalunya Central, les Terres de Ponent i el Pirineu varen estar dues setmanes sota la neu i el glaç, amb moltes riberes i cursos d’aigua congelats. Per exemple, a la ciutat de Girona el brollador, el canal de la Devesa i una part del riu Onyar, van romandre glaçats al llarg de dotze dies. A la ciutat de Lleida va glaçar (màximes inferiors o iguals a 0 °C) durant vuit dies consecutius, del 6 al 13 de gener.  Fins i tot a la part alta de la ciutat de Barcelona van glaçar-se molts carrers produint-se un total de 154 accidents de trànsit que van deixar una setantena de ferits. Els danys a l’agricultura varen ser molt importants, ja que el fred va provocar la mort d’arbres fruiters com ara tarongers de les Terres de l’Ebre i sobretot del País Valencià, oliveres de la Catalunya Central i les Terres de Ponent o fins i tot pins al Bages. La dada més negativa, però, són les trenta-vuit persones que van morir per congelació en el conjunt de l’estat espanyol.

Pel que fa a la meteo l’onada de fred va començar el 5 de gener i es va allargar fins al 17 de gener, a conseqüència de dues invasions consecutives d’aire siberià procedent del nord-est d’Europa. Coincidint amb l’inici de l’onada de fred es va produir una curta, però forta nevada la nit de Reis que va agafar pràcticament a tot arreu amb gruixos entre 1 i 15 cm. Fins i tot la ciutat de Barcelona va quedar tota blanca amb una capa d’entre 1 i 7 cm aquella nit de Reis. Els dies posteriors van tornar a produir-se nevades però de caràcter aïllat a diferents punts del país acumulant-s’hi entre 1 i 10 cm. Entre l’11 i el 15 de gener, coincidint amb la segona entrada d’aire fred, una nova tongada de nevades, localment més intenses, va tornar a deixar blanc gran part del país amb gruixos màxims d’entre 20 i 50 cm a diferents punts del territori: 30 cm a Jafre i 23 cm a Arenys de Mar el dia 12, 37 cm a Calella de Palafrugell el dia 13, 45 cm al Turó de l’Home el dia 14 i 25 cm a Sant Feliu de Guíxols el dia 15.

Les temperatures varen ser extremes. Vallter 2.000 va arribar a -23 °C. Cal dir que, en aquella època només hi havia 2 estacions per sobre dels 2.000 metres. Probablement, algunes mínimes al Pirineu es van acostar als -30 °C, però, no tenim la prova instrumental. A Manresa es va arribar als -21,5 °C. A La Vall d’en Bas, Garrotxa, també. A Ponts a la Noguera -20 °C i també a Vic. A Anglesola a -19 °C a l’Urgell. Lleida -18 °C, Calaf, Anoia, -15 °C, Castell-Platja d’Aro -10,5 °C, Sant Joan Despí -10 °C, Badalona -9 °C, Reus Aeroport -8 °C, Bcn Aeroport, -7 °C, Bcn pça. Eivissa -6° i també Cambrils.

A partir del dia 17 l’aire temperat atlàntic, va esbandir l’onada de fred més forta del segle XX, després de la de febrer del 1956. (Francesc Mauri | @MeteoMauri / AMIC)