Es publica l’Atles Climàtic de Catalunya 1991-2020 de termopluviometria mitjana, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), el qual permet comprovar que el clima de Catalunya ja ha registrat canvis importants en els seus valors mitjans i en els patrons espacials en comparació amb el període 1961-1990. En total, el nou Atles Climàtic de Catalunya 1991-2020 incorpora dades contínues i diàries de 266 sèries de temperatura màxima i mínima i 323 sèries de precipitació que prèviament han estat sotmeses a una exhaustiva anàlisi de qualitat i d’homogeneïtat per eliminar valors potencialment erronis. Pel que fa als canvis, un dels més destacats el trobem amb la temperatura. L’increment tèrmic és generalitzat, i de mitjana anual, s’ha produït un increment del voltant d’1 °C entre els dos trentennis, i ja es manifesten morfologies com ara el pol càlid urbà de Barcelona i el seu entorn metropolità, i el de Tarragona. L’estació Barcelona – el Raval, inexistent al trentenni 1961-1990, reflecteix perfectament l’efecte urbà (illa de calor), fregant els 18 °C com a temperatura mitjana anual i que es manifesta més clarament en els mesos hivernals, com ara desembre. Una manera d’il·lustrar l’escalfament que es viu a la ciutat de Barcelona és que la temperatura mitjana actual del Tibidabo (Observatori Fabra) és la que hi havia al centre de Barcelona fa mig segle. Pel que fa a la pluviometria, l’Atles Climàtic de Catalunya 1991-2020 posa de manifest l’extraordinària variabilitat de la precipitació al nostre país. Així, la precipitació mitjana anual mostra valors extrems de 1.563 mm a Espot (Pallars Sobirà), una de les estacions pluviomètriques a cota més elevada, i de 324 mm al pantà de Riba-roja (Ribera d’Ebre), fet que representa que gairebé es multiplica per cinc la precipitació mitjana anual del lloc més sec al més plujós. Pel que fa a la resta de canvis que s’han pogut apreciar entre els dos trentennis, cal destacar:

Una lleugera ampliació de la superfície semiàrida que correspon a una precipitació de 400 mm, així com l’aparició d’alguna mitjana inferior a 350 mm, que en el trentenni 1961-1990 era desconeguda. A l’estiu, s’aprecia una lleugera minva de la precipitació. Fins i tot, en aquesta estació el màxim del Ripollès s’ha afeblit lleugerament en comparació amb el període 1961-1990. Pel que fa a l’escala mensual, els principals canvis s’aprecien a l’estiu. El juny s’adverteix una reducció de la precipitació a la Catalunya semiàrida, amb un bon grapat d’àmbits per sota de 30 mm, i, fins i tot, per sota de 20 mm al delta de l’Ebre, així com una accentuació de l’ombra pluviomètrica de l’Alt Urgell – la Cerdanya. Al juliol es detecta una disminució apreciable de la precipitació a l’alt Ter, que a penes sobrepassa els 100 mm a les parts altes del Ripollès, i a l’agost la precipitació disminueix d’una manera força general.

L’elaboració de l’Atles Climàtic de Catalunya 1991-2020, forma part de les funcions pròpies de l’SMC de seguiment, tractament i difusió de les dades climàtiques, a la vegada que dona compliment a l’article 12 de la Llei de canvi climàtic pel que fa a informar el públic sobre l’estat del clima a Catalunya. Transparència total. Una pràctica que no fa gaire dècades o més aviat anys era molt difícil trobar en segons quines administracions. Trobareu aquest Atles i els afegits que aniran arribant al SIG corporatiu de la Generalitat de Catalunya. (Francesc Mauri | TV3 | @MeteoMauri / AMIC)