L’entrevista a Emmanuelle Laborit va tenir lloc a la sessió de l’Escola de pensament del Teatre Lliure de Gràcia de Barcelona, titulada “Què podem dir quan ens quedem sense paraules?”, dinamitzada per Albert Lladó. La sessió va abordar qüestions com la comunicació eficaç i la defensa de la llibertat d’expressió, tenint en compte totes les expressions possibles, incloent la llengua de signes.

Emmanuelle Laborit, actriu francesa i autora de “Le Cri de la mouette”, és un referent en la lluita per la cultura accessible a les persones sordes. Directora del Théâtre International de Visualité de París, té una dilatada trajectòria en teatre i cinema.

Actriu des dels 9 anys, Laborit ha participat en produccions de directors com Ralph Robbins, Thierry Roisin, Philippe Carbonneaux i Marie Montegani. El seu paper a “Les Enfants du Silence” li va valer el premi Molière a la revelació teatral de 1993, convertint-se en la primera actriu sorda a obtenir aquest reconeixement. A més, va guanyar el premi Louis Jouvet pel seu paper a “Le Cri de la Mouette”.

Compromesa amb el reconeixement de la llengua de signes francesa (LSF), el 2003 va assumir, juntament amb Jennifer Lesage-David, la direcció del IVT (International Visual Theatre). En 2007 va inaugurar a París el primer teatre de França dedicat a la llengua de signes, les arts visuals i corporals.

La seva autobiografia, “Le Cri de la Mouette”, ha estat traduïda a 14 idiomes i va guanyar el premi Prix Vérité. A l’obra, Laborit relata la seva experiència com a persona sorda, des del descobriment de la llengua de signes fins a la seva lluita per la inclusió i el reconeixement.

Emmanuelle Laborit és un exemple de talent, perseverança i compromís amb la cultura i la defensa dels drets de les persones sordes. (Raquel Barandiarán / lescroniques.com)