La manca d’habitatge i la precarietat laboral han abocat a més de 300.000 persones a la pobresa en només tres anys, segons l’informe FOESSA 2021 de Càritas

L’exclusió social ja afecta una de cada tres persones a la regió de Barcelona, segons l’informe FOESSA 2021 publicat per Càritas. En només tres anys, més de 300.000 persones han recaigut en aquesta situació de pobresa i desigualtat, que ja afecta un total de 885.000 ciutadans i ciutadanes en municipis com Badalona, Mataró i l’Hospitalet de Llobregat, a més de la capital. L’habitatge i la precarietat laboral són els principals factors que incideixen en aquesta exclusió social, segons el document.

El percentatge de població en situació d’exclusió social a la diòcesi de Barcelona, del 32%, és tres punts superior a la de la mitjana de Catalunya (29%) i de gairebé nou punts més que la del conjunt de l’Estat espanyol (23%). El coordinador de l’equip d’estudis de Càritas a escala estatal, Raúl Flores, ha assenyalat l’accés a l’habitatge i la precarietat laboral són les principals causes d’aquesta major exclusió social a Barcelona en comparació amb la resta del país.

Pel que fa a la precarietat laboral, les dades de l’informe FOESSA 2021 recullen que gairebé 167.000 persones es troben en inestabilitat laboral greu, al voltant de 97.000 llars tenen tots els seus membres actius a l’atur i fins a 77.000 llars no disposen de cap ingrés periòdic. Per altra banda, en matèria d’habitatge, la investigació mostra que més d’un milió de persones viuen en exclusió residencial a la regió de Barcelona.

“Un 26,2% de la població (725.000 persones) paga una despesa excessiva en habitatge, que implica que es queda en pobresa extrema un cop ha fet front a les despeses d’habitatge i subministraments. Això les col·loca en una situació d’incertesa i patiment constant, ja que no saben si el mes vinent podran pagar totes les despeses de la llar o si més endavant els apujaran el lloguer. És molt complicat construir una vida en aquestes condicions”, apunta Flores.

Des de Càritas subratllen que tots aquests factors, sumats a les restriccions i l’emergència social derivada de la pandèmia de la Covid-19, han fet augmentar l’angoixa i el patiment de moltes famílies. “En només tres anys, les persones amb un trastorn mental diagnosticat han augmentat nou punts percentuals, afectant un 17% de la població”, afirma la responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas, Miriam Feu, qui a més apunta que més de 140.000 llars de la regió de Barcelona no tenen accés a medicaments per problemes econòmics i que 33.000 famílies on viuen 118.000 persones afirmen haver passat gana en els darrers deu anys amb freqüència o en passen ara.

Les famílies amb infants, les més vulnerables

Segons les dades recollides a l’informe FOESSA 2021, les famílies amb infants i adolescents han rebut amb major intensitat les conseqüències de la crisi derivada de la Covid-19. A la regió de Barcelona, l’exclusió social ja afecta el 40% de les llars amb infants i adolescents, una xifra que duplica la de les famílies sense fills. Des de Càritas subratllen, a més, que aquesta exclusió és més intensa en les llars monoparentals i les famílies nombroses, ja que una de cada dues d’aquestes famílies es troben en exclusió social.

“Gairebé la meitat de les llars amb menors tenen dificultat per arribar a finals de mes, i el 43% no disposa d’ingressos per a despeses imprevistes. Són un col·lectiu menys protegit a casa nostra que a la resta de països europeus, i la pandèmia ha agreujat la seva situació”, afirma Feu. On més han hagut de reduir despeses les famílies en situació d’exclusió social és en alimentació (un 36%) i en vestit i calçat (52%). A més, un 11% s’han vist obligades a compartir pis amb persones desconegudes, i el 26% han tingut impagaments relacionats amb l’habitatge.

La garantia d’ingressos, una tasca pendent

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, adverteix que “calen polítiques públiques decidides i enfocades a reduir l’exclusió social” i, en aquest sentit, assenyala que cal augmentar la cobertura d’eines de protecció social, com la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i l’Ingrés Mínim Vital (IMV).

“Resulta inadmissible que la RGC només arribi al 28% de la població catalana en situació de pobresa extrema, i l’Ingrés Mínim Vital (IMV) a l’11,8% de la població de la diòcesi de Barcelona en la mateixa situació”, apunta Busquets. L’informe FOESSA 2021 s’ha elaborat a partir de 1.800 enquestes realitzades a la diòcesi de Barcelona, que compren els municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Mataró i la capital. (social.cat / AMIC)