Persones Sordes:
Són aquelles que pateixen una pèrdua auditiva, en major o menor grau, i que troben en la seva vida quotidiana barreres de comunicació.

El terme sordmut, és incorrecte. És un estigma amb el qual la societat ha definit tradicionalment al col·lectiu, respon a la idea d’una “aparent” incapacitat per a comunicar-se. La veritat és que les persones sordes poden accedir a la llengua oral i a la parla (cadascú en funció de les seves habilitats).

Llengua de Signes
És la llengua natural de les persones sordes. No és universal, cada país posseeix el seu propi idioma. A Espanya s’utilitza la Llengua de Signes Espanyola i, en l’àmbit de Catalunya, la Llengua de Signes Catalana.
Tal com demostren les recerques lingüístiques, les llengües de signes posseeixen totes les característiques pròpies de les llengües orals i la mateixa funcionalitat per a pensar, comunicar i manejar qualsevol concepte. L’expressió “llenguatge de signes” és incorrecta.

Comunitat Sorda
És el col·lectiu que participa d’uns valors culturals i lingüístics enduriments entorn de la llengua de signes i a una concepció del món eminentment visual. La comunitat sorda està integrada per persones sordes i oïdores que comparteixen el mateix llegat lingüístic i cultural.

Signar
És el verb que defineix la comunicació mitjançant la llengua de signes.

Intèrpret de Llengua de Signes
Són el pont de comunicació amb la societat oïdora. La figura de l’intèrpret professional de llengua de signes juga un paper fonamental per a la participació de les persones sordes.

Barreres de Comunicació
Són aquells obstacles que impedeixen a les persones sordes accedir a la informació. Des de la falta de subtítols, fins a l’absència d’intèrprets en les diferents esferes de la vida pública. Les barreres de comunicació són subtils, molt nombroses i aïllen a les persones sordes.