Vés al contingut

Keynesianisme barat i un nou Bill Gates

Antoni Abad i Daniel Innerarity reflexionen sobre la necessitat de transformar la societat i el model actual per superar la crisi del coronavirus

Keynesianisme barat i un nou Bill Gates. (Bernat Bella / AMIC)

La crisi econòmica provocada pel coronavirus ha fet replantejar la visió de la societat sobre el nostre sistema. La gran aturada de l’activitat ha obert noves perspectives que ara cal aprofitar per a la reactivació i transformació del model productiu i econòmic. És una de les conclusions del diàleg entre el filòsof Daniel Innerarity i el president de la Cecot, Antoni Abad, organitzat per la patronal catalana sobre el model de la societat del futur. Mentre a la crisi de 2008, explica Innerarity, es va analitzar assenyalant víctimes i estafadors; ara s’ha imposat la necessitat d’un problema sistèmic que cal afrontar.

“El liberalisme ben entès comença per ocupar-se de la persona. I col·lectivament ens interessaria l’apoderament social”, sentenciava Antoni Abad, que reclamava la necessitat que l’individu sigui conscient i es comprometi a ser socialment útil més enllà de les seves obligacions personals i professionals. Això hauria de provocar una transformació de la política, ja que no és suficient “deixar només als polítics i a l’Estat que s’ocupin de l’interès general”. El president de Cecot aposta per una visió de 360 graus en l’esfera pública que inclogui tota la societat.

“Cada vegada som més conscients com a societat que tenim davant uns reptes que són d’una naturalesa descomunal i exigeixen transformacions enormes en el nostre sistema productiu i model de vida”, sentencia Daniel Innerarity, que reconeix que falta força per portar-los a terme. I recorda alguns altres moments històrics, com als Pactes de la Moncloa durant la transició, quan “quatre homes” van liderar el canvi. “Això ja no es pot fer. Tenim un país compost, amb una societat civil molt activa. Però el canvi serà més durador i profund si s’implica a molts més agents”, apunta el filòsof, que recalca que el temps de ‘l’ordeno y mando’ ja ha passat.
Ciutadans o vassalls

I per això cal que la classe política replantegi la seva mirada. Com a exemple, Abat va posar de manifest el mal funcionament en el pagament i plantejament dels ERTO. Per Abat, el paper de la societat no és el de ser un “vassall que paga tributs”, sinó que vol i ha de poder contribuir i assumir responsabilitats. “Espera les solucions perquè tothom pugui tirar endavant”, emfatitza.
Un moment per replantejar el model

Això, el president de la patronal considera que l’estat s’ha de repensar i interlocutar amb la societat, apostant de manera decidida per la col·laboració público-privada. Abad assenyala que la societat està “dopada per l’estat”, que ha abanderat una política paternalista: “Ara és un moment òptim per replantejar-ho”.

Un canvi en la mentalitat que també ha de capgirar la mirada vers a l’economia: “El gran repte que tenim és la societat, que volem que aposti a favor de l’empresa i la persona. Ara encara s’escolten dubtes sobre l’empresa, que al final són dubtes sobre la iniciativa i la llibertat empresarial. És un populisme antiquat”.

Innerarity: “El món és massa complex per esperar que algú ens salvi amb la seva clarividència”

Una transformació que està vivint la societat són els lideratges. Una reflexió possible és que es troben a faltar els líders de dècades enrere, que eren referents absoluts per a la ciutadania. Ara, però, ja no és així. “Hi haurà molts referents, un món més horitzontal i no d’un savi o el Bill Gates de torn”, analitza Innerarity, que ressalta que “hi ha molta intel·ligència a la societat” però que sovint costa atendre aquesta diversitat i tenim “nostàlgia” d’un gran referent. “Una autoritat compartida”, resumeix el filòsof, que emfatitza que es fugirà d’il·luminats: “El món és massa complex per esperar que algú ens salvi amb la seva clarividència”.

La desconfiança, el principal mal

Però a la necessitat de transformació social i política hi ha un factor que falla. “Ens falta confiança. Confiança entre els representants polítics i amb la gent”, lamenta Innerarity, que aposta per lideratges capaços de generar confiança. “L’acord és la millor manera per assolir una transformació”, apunta.

“La confiança és un intangible d’altíssim valor i ara està en una posició molt dèbil. Espanya sembla que no pugui ser res si no té enemics i, estem cansats des del món empresarial de tenir aquesta percepció”, rebla el president de la Cecot, que creu que l’actual política es basa més en l’exhibicionisme que no pas amb l’empatia. “Reivindiquem [com a societat] ser escoltats de manera freqüent en els grans temes”, reclama Abad.

Keynesianisme de garrafó

Una demanda clara de la Cecot és l’aposta definitiva per les infraestructures bàsiques per a la reactivació econòmica, però alerten que no es poden repetir algunes experiències anteriors, com les obres per construir places a cada racó de cada municipi. “El keynesianisme de garrafó dura poc”, sentencia Daniel Innerarity, que afegeix: “Un estat protagonista, militaritzat com el que hem vist els últims mesos, és un estat que no pot durar molt temps”.

Tot plegat, com explica Innerarity, arriba en un “moment crític” per la humanitat. (Bernat Bella / AMIC)

1 comentari »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: